Mostra documental projecte

Enllaços del producte final:

http://www.slideshare.net/noeraimundo/la-caputxeta-lilagizlane-13365579

http://www.slideshare.net/noeraimundo/la-princesa-i-el-magnadiya-13366068

http://www.slideshare.net/noeraimundo/el-conill-que-volia-pastanaguessafaa-13365549

Mapa conceptual projecte

Fitxa del projecte

DISSENY DE LA FITXA
TÍTOL DE L’ACTIVITAT	PARLEM EN CATALÀ
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA	DESCRIPCIÒ DELS AGENTS PERSONALS          : Aprenents: Alumnes de P-5, que parlen habitualment un idioma diferent a català amb la seva família, i amb el seu entorn social, i també sovint amb els seus companys de l’escola en les estones d’esbarjo i relació. A la segona classe que es portarà a terme la realitat lingüística no es la mateixa, però considerem que és una activitat que pot anar bé fer-la també amb nens catalanoparlants, el que caldrà és augmentar el nivell de complexitat  i  tenir-ho en compte en l’avaluació dels resultats. Aquí descriurem l’activitat portada a terme  en la classe on els nens no tenen com a primera llengua el català. Mediador/a: .Mestra de P-3 de la mateixa escola que farà aquesta activitat concreta amb nens de P-5 .Mestra habitual de la classe de P-5. DESCRIPCIÓ DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA ·         Ordinador amb connexió a Internet, Càmera fotogràfica, escàner… ·         programari de Windows o OpenOffice (Power Point/Impress, processador de textos Word/Writer i Paint/Gimp) ·          Gravadora d’àudio ·          Pissarra digital.
PROBLEMA DE PARTENÇA I EL SEU TIPUS EN FUNCIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DE JONASSEN.	DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA           : Els alumnes han expressat el seu malestar de no ser capaços, en algunes ocasions, d’expressar-se correctament en la llengua catalana. Això el causa molta frustració i el que s’intentarà en l’aplicació d’aquest projecte és millorar la seva competència comunicativa tant oral com escrita. Partim d’una qüestió, la qual porta implícit l’objectiu de l’activitat. Segons Jonassen. - Estructuració: es tracta d’un problema mal estructurat, ja que requereix sovint la integració de diversos camps de contingut, com en aquest cas els de les tres àrees d’Educació Infantil. Existeix una disposició previsible d’activitats però amb resultats imprevisibles, ja que poden donar-se moltes solucions alternatives. Són necessàries diferents habilitats per resoldre aquest problema ja que per millorar l’expressió d’una llengua es requereixen molts processos cognitius i metacognitius. - Complexitat: fins al moment sempre s’han tingut contes a l’aula. Ara consisteix en que ells, amb l’ajuda dels que l’envolten aprenguin a buscar la informació necessària per crear-ne un. Ja han creat alguns amb la mestra i coneixen les parts del text narratiu explicada amb l’ajuda d’un esquema quinari. Per tant, es tracta d’un problema amb poca complexitat, amb un nombre limitat de variables i amb un grau mitjà de predicció de les variables utilitzades.  Especificitat de camp: es tracta d’un problema contextualitzat a nivell de cicle i en totes les àrees, ja que es treballa amb la família però també pot ser diferent si el tema del conte és imaginari o de ficció. Pensem que el tipus de problema és “Problemes que usen regles”, ja que per arribar a l’objectiu de la millora de l’expressió s’han hagut d’idear una sèrie d’activitats mitjanament guiades (procés procedimental restringit per normes) per la mestra en què els alumnes, gràcies als coneixements que ja tenen sobre l’estructura dels contes (seleccionar i aplicar regles per produir respostes) i de la integració de la seva experiència prèvia són capaços de fer les seves pròpies creacions (resultat imprevisible) i progressar en la millora de la seva expressió tant oral com escrita de la llengua catalana.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS	El problema es presenta a l’alumnat com una situació quotidiana i problemàtica que els afecta en el dia a dia de l’aula. En aquest cas es tracta d’un problema que els afecta molt negativament ja que els causa molta impotència i frustració  en “no poder dir en català  el que volen dir”, tal i com ho expressen ells. Llavors, el que el mediador intenta és explicar-los que la llengua no s’aprèn d’un dia per l’altre, si no que costa molt i que s’ha de parlar amb les altres persones així com llegir molt per aprendre paraules noves. L’alumnat, que parteix del seu propi coneixement de la lectura a l’aula li pregunta al mediador si llegint molts contes podran aprendre a parlar millor com fan els seus germans majors. El mediador els respon que és una molt bona idea, i els hi pregunta si els hi sembla bé el fet de fer contes inventats per nosaltres mateixos, ja que així sabem que ens agradaran i els podrem llegir sempre que vulguem perquè els deixarem a la biblioteca de l’aula i inclús els podrem veure i escoltar a l’ordinador gràcies a les Noves Tecnologies de què disposem a l’escola.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT	El centre en què es portarà l’activitat a la pràctica és un centre amb un 85% d’alumnat estranger procedent del Magreb, amb alguns casos d’alumnat nouvingut. La majoria d’aquests alumnes, malgrat que ja porten alguns anys a l’escola o, en el cas dels d’Educació Infantil, la majoria dels quals ha nascut aquí, presenten dificultats a l’hora d’assolir els aprenentatges de la llengua catalana per diversos motius: a casa es parla una altra llengua, presenten dificultats quant a conceptes molt abstractes que si no tenen representats en la seva llengua materna els hi costa o els hi és impossible representar-se mitjançant l’ús de la llengua catalana, entre d’altres. També és un factor important a tenir en compte que la majoria dels pares són analfabets, o més concretament sense estudis, i per aquest motiu mostren bastants dificultats a l’hora d’ajudar els seus fills en les tasques acadèmiques.
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS, FÍSIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS	Els i les alumnes de P-5, ja són autònoms en el desplaçament i en el moviment. Així doncs, comencen a perfeccionar els moviments i a tenir més precisió (motricitat gruixuda i fina). Això els permet viure un major nombre d’experiències i establir relacions més profundes amb les persones del seu entorn. Comencen a tenir necessitats de crear vincles d’amistat amb els companys/es i no tenen tanta dependència dels adults, malgrat encara es troben en un estadi bastant egocèntric (els costa compartir amb els altres). Pel que fa al llenguatge, es van afilant les estructures d’expressió d’acord amb el pensament i utilitzen diferents tipus de llenguatge (verbal i no verbal) per tal de comunicar-se. Augmenten el lèxic i pot apreciar-se el canvi de construcció de frases simples a altres de més complexes. Els nens i les nenes tenen la necessitat de ser escoltats i de parlar, encara que predomina una forta individualització. Les seves percepcions sensorials evolucionen ràpidament i els permet establir relacions mentals. A més a més, tenen la capacitat d’aprendre a través de la imitació, en molts casos dels adults, però també de la resta de nens i nenes de l’aula. Habitualment reaccionen emocionalment i les seves expressions comunicatives venen determinades per les pròpies vivències. Són capaços de recordar coneixements que ja han aprés anteriorment, per tant desenvolupen els processos memorístics. Es mostren molt curiosos i amb una actitud cercadora, són actius i tenen ganes d’aprendre coses noves.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR	Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma: -  Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres. -  Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.  • Aprendre a pensar i a comunicar: - Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges. • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa: - Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. - Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència. Objectius Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats, tant a l’aula com en l’àmbit familiar i social. Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país a través dels contes i les noves tecnologies. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada a través de les activitats plantejades a l’aula.  CONTINGUTS  Descoberta d’un mateix i dels altres: Ha de promoure les relacions i exploració del jo i dels altres.  Autonomia personal i relacional Iniciativa i esforç per trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables. Desig d’autonomia i iniciativa pròpia.  Comunicació i llenguatges Observar, escoltar i experimentar Escolta i comprensió de narracions i contes com a font de plaer i d’aprenentatge. Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions. Exploració de diferents instruments: llapis, retoladors, ratolí i teclat d’ordinador per produir missatges escrits o gràfics. Curiositat, interès i gaudi davant les creacions audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.  Parlar, expressar i comunicar Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral. Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar. Interpretar, representar i crear Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com els contes, gaudint del plaer de la creació de mons imaginaris a través de les paraules i les imatges. Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé. Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia. Descoberta de l’entorn Exploració de l’entorn Identificació de les diferents tecnologies de què disposem a l’escola: tasques que desenvolupen, eines que utilitzen, continguts que manipulen... Observació de la diversitat de tecnologies de què es disposen a casa entre un mateix i els companys i companyes de classe. Experimentació i interpretació Curiositat i iniciativa per la descoberta sobre el tema de les TIC: per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe, i organitzar-la.  Raonament i representació Verbalització i representació gràfica dels processos (contes) i dels resultats.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE ESPECÍFICS	Saber utilitzar l’ordinador Conèixer les normes per la utilització correcta i respectuosa de l’ordinador i demès tecnologia.. Aprendre a dur a terme un treball col·laboratiu. Respectar els torns de paraula. Respectar els punts de vista dels altres. Conèixer programes d’ordinador Millorar l’àrea de llenguatge verbal Convertir el català en llengua d’expressió habitual Incorporar a les famílies en l’ús del català Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.
CONTINGUTS	Continguts conceptuals: Activació dels coneixements previs en relació a la llengua, vocabulari, expressions,.. Activació dels coneixements prèvies en relació al tema del conte que hagin triat els nens. Conèixer altres utilitats de les noves tecnologies. Coneixement de les eines ens proporcionen les noves tecnologies. Power Point, escàner, micròfon.. Veure la necessitat i la importància de l’ús del català Conèixer la importància de la col·laboració en grup per aprendre una llegua Continguts procedimentals: Utilització correcta i autònoma de l’ordinador Plasmar  a través del processador de textos un conte Debatre entre els components del grup  el tema i el contingut del conte que volen fer. Dinàmica de grup Dibuixar en un paper diferents seqüències del conte Visionat del PowerPoint  amb els contes dels diferents grups Continguts actitudinals: Participació activa en el grup. Sentir-se un membre més que aporta quelcom important i valuós. Saber treballar en equip. Respecte i ajuda als companys. Aprendre dels altres i saber valorar el seu esforç. Responsabilitat. Sentir-se útils i capaços. Motivació i interès envers la tasca. Actitud positiva envers les noves tecnologies. Reflexió sobre la pròpia experiència.
PREVISIÓ DE LA SEQÜENCIA D'ACTIVITATS I ORIENTACIONS PER A L'ACCIÓ I DESCRIPCIÓ DE LA PREVISIÓ DEL PAPER MEDIADOR DE LES TIC.  (ACTIVITATS D'ENSENYAMENT - APRENENTATGE)	Sessions: Els nens hauran de pensar en petit grup el tema sobre el que els hi agradaria escriure un conte, ja que pot ser basat en algun fet i personatges reals o de ficció. Una vegada pensada la idea del conte, el nens han de dibuixar-lo i explicar-li’l a la mestra, la qual, com a mediadora, els ajudarà a trobar el vocabulari necessari per expressar el conte de forma escrita per poder contar-lo més tard. A continuació, mitjançant l’ús de l’escàner, es digitalitzaran els dibuixos i es crearà una presentació en PowerPoint de cada conte amb les imatges dibuixades i el text escrit. Més tard, es gravarà la veu dels alumnes contant el conte en un arxiu d’àudio i es posarà a la presentació. Seqüència didàctica: Sessió 1 “Quin problema tenim?”: Primer plantejarem als nens i a les nenes el problema que tenim i intentarem extreure les solucions, guiant-los a través de les possibilitats que tenim. Sessió 2 “Ens convertim en escriptors!!!”: Ens posarem a la rotllana de les converses i parlarem de com comença un conte, quin tipus de personatges hi ha, què succeeix, com acaben els contes que coneixem, etc. Entre tots anirem creant una història senzilla, amb molt suport de la tutora (els proposaré alguns personatges i les accions que poden succeir) i anotaré les idees principals que han sorgit. En petit grup inventarem un conte curt i senzill i començarem a dibuixar i pintar les vinyetes. Sessió 3 “Com redactem la història”: Amb l’ajuda de la mestra anirem d’un en un, escrivint el text de la història que ens conta cada conte. Aquest moment és el més important perquè es treballa la conversió del llenguatge oral a l’escrit, en la següent sessió serà al revés. Sessió 4 “Hi havia una vegada...”: Els presentaré com han quedat les vinyetes incloses en una presentació de Power Point de les històries que vam escriure en la sessió anterior i haurem de gravar la veu dels nens i nenes contant-les per incloure també les seves veus, ja que són els autors
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA.	Aquest disseny d’activitats sorgeix d’un problema a la classe dels nens i de les nenes de P-5. El fet de demanar-los possibles solucions i fer-los pensar, desenvolupa la seva capacitat de resolució de problemes i alhora treballa la capacitat de comunicació amb els altres. És una manera significativa d’aprendre (Ausubel), perquè partim d’una necessitat de l’alumnat i plantegem un objectiu molt clar: la recerca de situacions que permetin la participació de l’alumnat per poder expressar-se en llengua catalana el millora possible. En aquest projecte partirem dels coneixements previs de l’alumnat, en aquest cas en l’anàlisi dels contes que coneixen, per tal d’intentar crear una nova història. D’aquesta manera construeixen els nous coneixements en base als que ja tenien assolits, modificant els esquemes mentals. L’ús de les noves tecnologies és una manera de motivar i captar l’atenció de l’infant, sobretot en aquesta etapa, en la qual estan descobrint el món que els envolta i aquest tipus d’experiències són molt innovadores i dinàmiques per a ells. El paper del mediador és molt important en aquesta tasca, ja que aquest l’alumnat concret necessita bastant suport per part de la mestra i que les activitats estiguin ben pautades L’activitat s’inicia gràcies a un problema que ha sorgit de forma natural a l’aula de P-5 i  és una bona oportunitat  resoldre’l a través de l’ús de les noves tecnologies, aprenent sobre el funcionament de les TIC i mitjançant aquestes.  El disseny de l’activitat es fonamenta en  l’aprenentatge significatiu i constructivista.  Veiem reflexats els principis de l’aprenentatge significatiu (Jonassen, mòdul didàctic 2, pàg 7-8): Actiu: Els nens es comprometen en el procés d’aprenentatge de manera activa, ja que són ells els que trien el tema del conte i els que decideixen les frases que han de fer i els dibuixos per tal de confeccionar un conte amb estructura Constructiu: Els alumnes utilitzaran els coneixements previs per construir una nova realitat. Col·laboratiu: l’activitat es  portarà a terme en petit grup Intencional: Els alumnes intentaran millorar la seva fluïdesa en la utilització de la llengua catalana. Conversacional: Per poder millorar l’aprenentatge de llengua catalana és fonamental un procés dialògic i social, en el qual els alumnes es beneficien del fet de pertànyer a una comunitat  en que es construeix el coneixement. Contextualitzat: L’activitat parteix de una necessitat i de  la realitat dels infants. Reflexiu: ja que implica l’articulació del què han après i reflexionen sobre les  decisions que  impliquen tot   el procés. Tenim la intenció de  fer un treball d’aprenentatge significatiu en el qual s’ajuda als infants a crear un canvi conceptual mitjançant  l’ús del català com a eina de relació no només d’aprenentatge, sinó de creació, comunicació, i   també de obertura de la seva realitat i de la seva comunitat cap a la d’acollida, amb la participació activa dels pares  en la presentació dels contes .
PROCEDIMENT I CRITERIS D’AVALUACIÓ	L’avaluació serà contínua, és a dir, observarem el treball de cadascú durant el procés d’ensenyament i aprenentatge, a través d’una graella de doble entrada. L’avaluació es farà en tres moments: a l’inici (coneixements previs), durant el procés i al final del projecte. A més, observarem en quin grau s’han aconseguit els objectius proposats: - Actua d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats, tant a l’aula com a l’àmbit familiar i social. - Aprèn amb i a través dels altres, gaudeix de la relació i s’integra en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i de col·laboració i intenta resoldre conflictes de manera pacífica. - Coneix experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país a través dels contes i de les noves tecnologies. - Reconeix els personatges del conte i diferencia entre els comportaments correctes i els que no ho són. - Desenvolupa habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal i verbal, a través de la representació de contes. - Aprèn i gaudeix de l’aprenentatge, pensa i crea, qüestiona coses, les fa ben fetes, planteja i accepta la crítica i fa créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada a través de les activitats plantejades a l’aula.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ	En principi la proposta de temporització seria: Setmana del 14 al 18 de Maig: Sessió 1 i Sessió 2. Setmana del 21 al 25 de Maig: Sessió 3. Setmana del 28 de Maig a l’1 de Juny: Sessió 4.
Annex 1	L’ACCIÓ EDUCATIVA HA DE PERMETRE: Un desenvolupament afectiu, un descobriment progressiu i un creixement personal dels infants, tenint en compte les diverses maneres d’aprendre tot adequant l’ensenyament a les característiques personals i social que condicionen els aprenentatges. Seleccionar i organitzar de manera adequada els continguts que es pretén que aprenguin. Potenciar un clima d’aula per tal que l’alumne pugui aprendre, raonar i expressar el que sap, plantejar dubtes, per reelaborar i per actuar amb autonomia. Per tant cal posar els mitjans perquè cada infant se senti atès, orientat i valorat i sense cap tipus de discriminació EN EL DESPLEGAMENT DEL CURRICULUM CAL PRIORITZAR: - El desenvolupament d’hàbits bàsics d’autonomia - El desenvolupament emocional i afectiu - El desenvolupament de la capacitat d’aprendre amb els altres i a través dels altres - El desenvolupament de l’expressió i la comunicació en diferents llenguatges, especialment el llenguatge oral - El desenvolupament de pautes de convivència i col·laboració amb el grup. Pel que fa al segon cicle de l’educació infantil EL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE HA D’INCLOURE - Els criteris per al desplegament del currículum. - La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació. - L’organització de l’horari escolar. - Les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants. - Les mesures d’atenció a la diversitat. - Les estratègies per afavorir el treball autònom de l’alumnat. - Els mecanismes per organitzar el reforç dels aprenentatges. - La concreció de la col·laboració família/escola En el currículum les finalitats de l’etapa es concreten en les CAPACITATS que ha d’assolir l’alumnat, basades en quatre EIXOS: -APRENDRE A SER I ACTUAR DE FORMA CADA VEGADA MÉS AUTÓNOMA -APRENDRE A PENSAR I A COMUNICAR -APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA -APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN QUÈ ELS HA DE PERMETRE ASSOLIR LES CAPACITATS? Desenvolupar-se i créixer íntegrament com a persones en el món d’avui, mitjançant uns aprenentatges continuats i progressius que seguiran en l’etapa d’educació primària amb el treball de les competències bàsiques que han d’assolir al finalitats l’etapa d’educació obligatòria. Què és aprendre a l’educació Infantil? CONSTRUIR NOUS SIGNIFICTAS DE LA REALITAT QUE L’ENVOLTA, ELS QUALS L’ENRIQUEIXEN ELS PROPIS CONEIXEMENTS PRÈVIAMENT ADQUIRITS I PERMETEN APLICAR-LOS A SITUACIONS MÉS COMPLEXES A l’Educació Infantil es treballa de manera globalitzada, així que en totes les activitats treballem les tres àrees de coneixement de l’etapa. L’ACTIVITAT ESTÀ CONTEMPLADA COM UNA DE LES QUE DESENVOLUPEN AL PROJECTE LINGÜÍSTIC, el qual s’ha elaborat tenint en compte els aspectes prioritaris considerats pel Departament d’Educació . -L’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives del centre. -L’escolarització inclusiva de tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global del centre, les necessitats educatives de l’alumnat i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris. -El desplegament de l’organització, objectius i continguts de les àrees del cicle inicial, establint com a finalitat central el desenvolupament de les competències bàsiques: les comunicatives per comprendre i expressar la realitat; les metodològiques, per activar l’aprenentatge; les personals, per al desenvolupament i l’afirmació de la identitat pròpia; i les específiques centrades en conviure i habitar el món. -L’assoliment per tot l’alumnat d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en l’aprenentatge. -L’impuls d’un projecte educatiu plurilingüe en qual el català, com a eix vertebrador, s’articuli de manera coherent amb l’ensenyament de les altres llengües i les altres àrees, tot establint acords per relacionar les diferents estratègies didàctiques. -L’impuls de l’aprenentatge de les llengües estrangeres, avançant en experiències d’introducció de la llengua estrangera al parvulari i d’ús de la llengua estrangera en àrees no lingüístiques, segons el projecte educatiu del centre. -La integració de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge i en l’avaluació de les diferents àrees del currículum. -La integració en els processos d’ensenyament i aprenentatge de continguts vinculats a la coeducació, la ciutadania, la convivència, l’educació ambiental, la salut, la comunicació audiovisual, l’accés a la informació i el gust per la lectura. CONSIDERACIONS SOBRE EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES A EDUCACIÓ INFANTIL Llengua Catalana A l’etapa d’Educació Infantil tots els alumnes rebran l’ensenyament en català. Es donarà importància a la llengua oral com a vehicle d’expressió i d’aprenentatge i s’iniciarà el procés d’aprenentatge de les grafies i de la lectoescriptura de manera progressiva, i seguin diferents estratègies i procediments per poder acabar l’etapa amb capacitat per llegir i escriure noms i textos senzills. Tot respectant els ritmes individuals de maduració i de progrés de cada alumne. Aprenentatge de la lectoescriptura Ed. Infantil  Entenem l’aprenentatge de la lectoescriptura com un procés interactiu, en el qual es té present el paper actiu dels infants amb capacitat de reflexió i recerca de significació de les idees i del pensament. És bàsic partir dels seus coneixements previs. És necessari conèixer i respectar el moment en què es troben els alumnes per tal d’estar al seu costat acompanyant-los en el seu procés de construcció. Partirem d’on es troba a l’hora de llegir i escriure i intentarem oferir-li els mitjans necessaris per ajudar-lo a avançar. Aquí on inclourem el treball realitzat amb l’ordinador tenint present la zona de Desenvolupament proper per tal de contemplar allò que els alumnes poden fer sols i allò que poden fer amb ajuda. Tindrem en compte una organització i una metodologia flexible per tal de que les activitats s’adaptin en tot moment a les característiques del grup classe.

Noelia Raimundo Reboso

Rosa Maria Ollé Balagué

Conclusions Miniactivitat 2.2

En primer lloc, a través d’aquesta activitat he pogut practicar de nou amb l’elaboració d’un mapa conceptual amb el programa CMap. És molt interessant conèixer aquest tipus de recursos, perquè a partir d’ara podré utilitzar-los en altres situacions o contextos, com pot ser l’escola, amb l’objectiu que altres persones puguin beneficiar-se’n.

A més, l’aplicació del model Toulmin en el debat i en l’elaboració del CMap, m’ha ajudat a comprendre el seguiment de la metodologia constructivista. És a dir, el fet d’aprendre entre tots, compartint experiències, conceptes, coneixements, entre d’altres. Resulta molt més enriquidor fer-ho d’aquesta manera, que no pas mitjançant l’estudi i el treball individual, de forma exclusiva.

El fet d’haver d’argumentar, contraargumentar, modificar els coneixements o les idees prèvies, cercar informació, comprendre-la, compartir-la, etc., té com a resultat aconseguir l’aprenentatge significatiu. És molt important que l’alumnat tingui un paper actiu i que col·labori amb la resta de companys, com és en el cas del debat, ja que tothom ha aportat el seu granet de sorra i hi ha hagut una interacció basada en l’ordre, l’adequació, la discussió, l’aportació de coneixements, la diferenciació de dos bàndols, i el respecte entre d’altres. És important tenir en compte com es modifiquen els nostres esquemes mentals, quan sorgeixen conflictes cognitius a partir del plantejament de situacions o problemes a resoldre. D’aquesta manera afegim nous coneixements als que ja teníem prèviament i som capaços d’aplicar-los en diferents situacions i contextos.

Finalment, penso que he aprés molt a través d’aquestes activitats, no només he adquirit coneixements i conceptes sobre la relació entre tecnologia, societat, escola..., sinó que també tinc més clar el mètode adequat per aconseguir l’aprenentatge significatiu i com aplicar-lo en diferents entorns o situacions.

Qüestions de resposta breu

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors:  8

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement :  7

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 0

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge:  9

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 8

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 3

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 8

Miniactivitat 1.3 Reflexió: S’ha produït un canvi conceptual?

Des del meu punt de vista, sí que hi ha hagut canvi conceptual, sobretot ho he observat en el procés de realització dels diferents mapes i en l’observació i comparació d’aquests.

A simple vista es pot observar que hi ha hagut una ampliació dels conceptes utilitzats, ja que al principi només vaig utilitzar els coneixements previs sobre el tema. Però no solament han augmentat el nombre de paraules i de coneixements utilitzats, sinó la interrelació entre aquests. Al principi no s’apreciava tant la connexió entre els conceptes ciència, tecnologia, societat i educació, sinó que semblaven més independents. Per tant, l’últim mapa conceptual és més complex i ha canviat notablement l’estructura del primer. Penso que el mapa representa visualment els coneixements que he adquirit al llarg del procés d’aprenentatge, del senzill hem avançat fins al més complex.

Els tres mapres els he fet de la mateixa manera, utilitzant el Cmap. L’únic problema que vaig tenir va ser que no recordava com s’usava perquè el vaig fer anar l’últim cop el curs passat. Després d’investigar i anar provant, vaig poder recordar com fer el mapa conceptual amb aquest programa: canviar la direcció de les fletxes, bidireccionar-les, posar enllaços, color als conceptes rellevants, i d’altres coese. Segurament hi ha més possibilitats, però de moment sé fer anar les funcions bàsiques per realitzar un mapa conceptual. Estic satisfeta del resultat obtingut, ja que queda bastant vistós i llegible i, una vegada aprés, és un procediment més pràctic i ràpid que fer-ho a mà i escanejar-ho.

Per tal d’exemplificar aquest canvi conceptual amb alguna experiència de la vida quotidiana, ho puc comparar amb el concepte de l’estat del benestar. Quan era petita pensava que tothom tenia una casa, feina, diners, i tot el que jo veia en el meu entorn, perquè quan ets petit tot gira al teu voltant. Però, a mesura que vaig anar creixent, em vaig anar adonant, no només pels continguts que aprenia a l’escola, sinó per tota la informació que rebia dels mitjans de comunicació, dels meus pares, de cançons, etc.,  que el món és molt diferent i també molt injust. Que existeix una diferència molt gran tan econòmica com social i cultural entre els països que el componen i que existeix una cosa que es diu “El Tercer Món”, on la gent no té dret ni a menjar cada dia ni a tenir una casa en condicions.

Totes aquestes experiències m’han ensenyat que existeixen moltes diferències i molt grans en el món, però que si tots posem de la nostra part, pot ser, algun dia aquesta situació canviï.

Per tant, considero que el que ens fa canviar els nostres conceptes són les experiències personals, les relacions amb les altres persones, l’accés a diferents fonts d’informació, etc. D’aquesta manera modifiquem els nostres esquemes mentals i aprenem significativament uns nous coneixements, perquè aquests han estat establerts i relacionats estretament amb els previs. Hi ha hagut una anàlisi d’allò que sabíem, per tal de conèixer en quin punt ens situàvem, i després hem observat, a través dels mapes conceptuals, quins coneixements hem afegit i interrelacionat. Tot i això, els coneixements sempre poden augmentar i modificar-se. Per aquest motiu, penso que si tornéssim a fer un  d’aquí un temps, seria diferent d’aquest últim.

Miniactivitat 1.3 Mapa conceptual final